Un aspecte important a l'hora de plantejar qualsevol activitat en què s'hagi d'utilitzar alguna de les eines web 2.0 és tenir en compte
el tipus d'alumnat a què va dirigit. Cal conèixer prèviament en quin grau utilitzen les eines TIC i quins coneixements en tenen perquè l'activitat doni resultat i tingui l'èxit esperat.
Quant a l'ensenyament de persones adultes, encara fa més difícil la inclusió d'aquestes noves tecnologies perquè no han nascut amb Internet sota el braç i és molt variat el ventall d'alumnes pel que fa a l'ús de les noves tecnologies. A més, penso que el canvi més important en les classes és que la metodologia d'ensenyament també ha canviat, i als alumnes (educats en un ensenyament tradicional) els costa adaptar-se a noves maneres d'aprendre. Igual com els costa entendre que una classe ja no es concep com la classe magistral del professor i alhora s'han d'acostumar a treballar en equip, la qual cosa fa mantenir més desperta la ment i la concentració; han de treballar més. Segons
el con de l'aprenentatge d'Edgar Dale, la nostra memòria, després de dues setmanes, recordarà un 90% del que diem o aprenem si el subjecte ha participat en una activitat activa i l'ha realitzada ell mateix; en canvi, recordarà només un 10% del que ha llegit si ha participat en una activitat passiva en què s'ha desenvolupat una lectura. Això vol dir que anem per bon camí!
Pel que fa al canvi en la metodologia de l'ensenyament de la llengua, hi ha un article molt interessant de Felipe Zayas, en què s'exposen els canvis que s'haurien de produir en l'ensenyament de la llengua, tot lligat amb aquest nou concepte de l'aprenentatge actiu:
El giro copernicano en la enseñanza de la lengua. El bloc d'aquest professor de llengua i literatura castellanes de València,
Darle a la lengua, recull diversitat d'entrades, de mapes conceptuals, tot relacionat amb què implica ensenyar i aprendre llengües, des d'una perspectiva comunicativa.
